Audacity

Audacity és un editor d'audio lliure i fàcil d'utilitzar; multilíngüe per Windows, Mac OS X, GNU/Linux i altres sistemes operatius. Es poden fer diverses funcions:

- Grabar audio en viu.

- Digitalitzar grabacions de cintes de cassette, discs de vinil i minidiscs.

- Tallar, copiar, borrar, unir i barrejar sons.

- Importar arxius de so, editar-los i combinar-los amb altres arxius de so
  o noves grabacions.

- Exportar grabacions en diferents formats de so.

- Editar arxius MP3, WAV, etc.

- Cambiar la velocitat o to d'una grabació.

La última versió d'Audacity és: 1.3.13 (Beta). Nova versió activa amb altres caractarítiques i arranjaments.

A classe vam fer una pràctica amb Audacity, aquest va ser el resultat:

Realment, penso que aquest programa és molt afectiu i no gaire difícil d'ultilitzar. Jo no el coneixia, i m'ha agradat molt, ja que puc fer les barreges que jo vulgui amb grabacions de veu, músiques, etc. Penso que és un programa molt acertat. I de gran ajuda per aquells que volen crear nous sons.  

Gimp

El Gimp és un programa per modificar imatges, ja sigui el color, la grandària, passar-la a formats diferents, relacionar el nombre de píxels amb la resolució de la imatges, etc.

És bastant semblant al Photoshop. Segons la meva opinió és un programa no gaire complicat d'utilitzar i bastant còmode. Qualsevol imatge que es vulgui retocar aquest programa pot ser de gran ajuda sempre que no s'utilitzi un altre d'aquest tipus.

Perquè veieu quin tipus d'imatges surten i una mica saber què és el que es pot fer, us penjaré unes imatges perquè ho visualitzeu:

            Original

 

S'introdueix la imatge que vulguis retocar al programa, un cop ho has fet per reduir la imatge s'ha d'anar a imatges i clicar a escalar imatge. D'aquesta manera pots fer més gran o més petita segon com la vulguis.

 

Per eliminar una part de la imatge, s'utilitza una altre eina anomenada eina clona.

Per retallar la imatge s'ha de seleccionar el tros que es vulgui amb l'eina selecció rectangles, aleshores clicar al enter.

 

         Original

 

S'ha de fer el mateix que amb la imatge dels banus. Introduir-la al programa i reduir-la.

En aquesta imatge s'ha volgut destacar una de les seves parts, en aquest cas el gorro del nen; deixar aquest en color respecte a tota l'altre part de la imatge en blanc i negre. Per fer això s'ha utilitzat una eina anomenada selecció lliure, amb ella selecciones la part que es vol destacar. Un cop fet, a l'apartat selecciona, es clica a invertir; finalment en l'apartat colors es clica a sturació. El resultat és el de la imatge.

Això és mes o menys el que es pot arribar a fer. Retallar la fotografia, borrar algun element d'aquesta, fer que ressalti un element posant el fons de colors blancs i negres, etc.

Realement és un programa bastant fàcil d'utilitzar i amb prous eines per poder fer el que es necessiti.

Digitalització i característiques de les imatges

La digitalització consisteix en traspassar informació, ja sigui una imatge, un so, un vídeo, etc. en un llenguatge que l'ordinador pugui interpretar i entendre. Això s'aconssegueix mitjançant la codificació (convertir aquesta informació en un codi anomenat binari).

El codi binari està composat per 0 (zeros) i 1 (uns). Cada lletra, símbol, imatge, signe, etc en té un de diferent.

Per exemple quan escanagem alguna cosa, s'agafen els diferents colors segons els píxels i l'ordinador aplica un codi binari per a cada un, i d'aquesta manera mostra en la pantalla el color real. Això també passa amb els CD's, converteix els sons d'audio en un codi específic i ho plasma als altaveus traduint-lo al nostre llenguatge, és a dir, en so.

Conceptes bàsics de la imatge digital:

La imatge que s'utilitza digitalment s'anomena mapa de bits, són les fotografies que es produeixen amb una càmara, un escaner, etc. Aquestes es poden manipular amb un programa anomenat Gimp. les principals característiques d'aquestes imatges són:

- La grandària que fa referència a la quantitat de píxels (unitat mínima que mesura una fotografia) que té la imatge, mesurant-la amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats pels verticals. Normalment en són 400 o 450 píxels per base i l'alçada proporcional.

- El pes correspon al que ocupa la imatge en memòria mesurada en Bytes.

- La profunditat de color, nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.

Es pot modificar el color sense adornar-nos gairebé del canvi produït. Juga amb els blancs i negres, en canvi amb els diferents colors juga amb la tonalitat grisenca.

- La resolució és la relació entre el número de píxels de la imatge i el lloc que ocupa. Per exemple, si imprimeixes una imatge i et surt amb una mena de quadradets difuminats, vol dir que aquesta imatge no té la suficient resolució.

Per acabar només dir que aquestes imatges han de ser guardades en format .jpg .

Aquesta entrada del blog fa referència als conceptes bàsics de què és una imatge digital, les caractarístiques d'aquesta i de com funciona la codificació de l'ordinador.

Saber aquesta informació, per aquelles persones que volen començar a utilitzar algun programa sobre imatges, serà útil. Ja que són petits conceptes bàsics de les imatges que poden ajudar-les.

Percepció del So

Introducció al so

El so és una sensació auditiva, tot i que no tots són audibles pels humans. L'oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb les freqüències i la intensitat.

Límits freqüencials

- Llindar inferior: 20Hz

- Llindar superior: 20.000Hz

Aquests llindars varien segons les espècies animals. En els éssers humans es perden aquestes freqüències amb l'edat de la persona. Tot i això hi ha un tipus de sons, els ultrasons, que són imperceptibles per a l'oïda humana.

Límits intensius

- Llindar d'audició: valor mínim 0dB

- Llindar de dolor: valor màxim de 120 a 140 dB

La percepció de la intensitat del so depèn de la distància, a mesura que ens allunyem del focus emissor, sentim el so mes fluix i no ens fa mal a l'oïda. Un impuls de so a un nivell massa elevat pot matar cèl·lules; les més afectades són les freqüències que hi han a la part exterior del cargol en la nostra orella.

Aquí teniu una llista dels sorolls més fluixos als més forts que poden fer mal al nostre organisme:

• Silenci.
• Fulles d'arbres, poca gent.
• Nevera, transit mitjà, magatzems.
• Transit intens, crits.
• Clàxon, distocetes, concerts.
• Explosions.
• Llançament d'una nau espacial.

Els elements interns de la música sorgeixen de les qualitats del so.

QUALITAT	ELEMENTS INTERNS
Durada. Depèn del temps que roman el so a la nostra orella.	Ritme. És l'ordenació en el temps de diferents durades a partir d'una pulsació interna.
Altura. Depèn del nombre de vibracions per segon.	Melodia. Seguit de notes de diferents altures que formen una frase musical. Harmonia. Combinació de melodies
Intensitat. Depèn de l'amplitud de l'ona sonora.	Dinàmica. Element que defineix els canvis d'intensitat que es produeixen en una peça.
Timbre. Depèn del material que vibra i de la tècnica que s'utilitza per fer-lo vibrar.	Instrumentació. Combinació de diferents instruments. Famílies: acròfons, cordòfons, idiòfons i membranòfons. Veu humana.

Acabo de fer un resum sobre el so i les parts importants d'aquest. Ara comentare tres articles, un del periódico, relacionats amb el so i nosaltres.

El primer (Periódico) diu que la metitat dels joves tenen problemes auditius pel soroll. Les principals causes d'això són els auriculars amb els quals molta gent escolta música, i no només en un to normal, sinó que tenen el volum molt alt; la música de les discoteques i el trànsit. Això ha fet que el 17% que tenen avui en dia lesions més greus, necessitin audifons als 40 anys.

Una de les altres raons és a causa de la contaminació acústica de les ciutats, com per exemple Barcelona, que té un nivell molt alt de soroll. Els edificis poc preparats, ja que molts no compleixen les normes de protecció sonora de l'edifici. Per acabar dir que Espanya és el país europeu amb més contaminació acústica.

Els dos últims articles els uniré, un parla sobre que en la naturalesa no hi ha sorolls capaços de destruir l'audició. Defensa que la propia naturalesa ha sapigut com formar-ho tot perquè el soroll de la propia no afecti als éssers humans. En canvi l'altre parla sobre la música i el soroll creats per nosaltres. La música occidental creix contínuament, ha augmentat al voltant de sis vegades en l'energia sonora. Avui en dia ens trobem més enllà del límit de seguretat en el que es poden crear danys fisiològics. La pregunta que es fa tothom és: Quan començarà a disminuir aquets nivell de soroll?

És una pregunta que no té resposta, cada persona pot pensar segons ella.

Personalment crec que el soroll tardarà temps en dismunuir. És normal que avui en dia hi hagi aquest soroll, ja sigui pel trànsit, tecnologies noves que vagin sorgint, etc. Perjudica a la gent, però cada vegada anirà a més.

 

Interactivitat

Els ordinadors, primerament es van crear per fer càlculs, però poc a poc han esdevingut màquines per comunicar-nos.

Interectivitat: consisteix en construir una comunicació entre l'ordinador/programa i la persona. Es pot mostrar informació mitjançant punts de connexió i fent que aquesta estigui en diferents llocs. Per arribar-hi s'han de mostrar enllaços, etc. que vagin directament a la resposta que busquem.

Aquesta interectivitat la va proposar un home, Vannevar Bush (enginyer i científic nord-americà) que deia que calia operar associant idees, tal i com ho fan els humans.

Ted Nelson (filòsof, sociòleg i pioner de la tecnologia de la informació nord-americana), va inventar un programa com internet anomenat Xanadu, però no va arribar a publicar-se.

Això sí, va donar lloc a dos termes prou importants avui en dia:

- Hipertext: són enllaços que porten a altres textos que contenen informació relacionada amb la que obté el text principal.

- Hipermèdia: són enllaços que porten a sons, imatges, animacions, vídeos, etc. relacionats amb el tema del text que ens interessa.

Més tard un home anomenat Douglas Englebart (inventor nord-americà i pioner amb els ordinadors), va inventar el ratolí una eina que permet interectuar de manera còmoda amb l'ordinador. Va inventar la comunicació interactiva, els CD-ROM que van ser la primera eina comunicativa i més tard els videojocs.

Es pot dividir, en dos grups, les diverses parts d'un ordinador:

- Software: la part tova. Programes de l'ordinador, és a dir, que no es poden tocar.

- Hardware: la part dura. Com per exemple el ratolí, el teclat, la torre, etc.

Finalment, s'ha de dir que la clau d'un sistema interactiu és la interfície, el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible la comunicació interactiva entre la persona i l'ordinador.

Video relacionat amb la interactivitat.

Personalment aquest vídeo m'ha aportat saber d'on surten les noves tecnologies que avui en dia per motla gent són imprescindibles i que són de gran ajuda per alguns sectors de treball.

Twitter

Què és?

És una red social basada en el microblogging (servei que permet als usuaris enviar i publicar missatgdes breus "140 caràcters" de text; anomenats tweets). Els missatges són públics (els pot veure qualsevol que segueixi a la persona que publica els tweets) i formar part d'aquest servei és gratis.

Tres idees bàsiques

En el Twitter, hi ha tres icones que s'utilitzen molt en aquest servei. Cada una fa una funció diferent.

L'almohadilla (#): se'n diu "hashtags" i s'utilitza per agrupar missatges sobre un mateix tema i s'ha de posar primer la icona seguida de la paraula que vols agrupar com per exemple #twitter.

L'arroba (@): s'utilitza per contestar o mencionar altres usuaris. Es posa primer la icona i després el nom de la persona a la qual es vol fer referència, com @usuari.

El retweet (RT): es fa servir per postejar un missatge d'un altre usuari i compartir-lo amb els teus seguidors.

Per començar a utilitzar-lo només cal que entris a la pàgina i et registris!

Enllaç: Twitter

Per acabar dir que el Twitter és molt efectiu per poder saber certes coses en les que un/a està interessat/ada; utilitzant aquests símbols (#) o (@). Sobre temes concrets o en general. L'utilitza molta gent i a més a més al poder seguirla pots enterar-te del que a tú t'interressi o vulguis.

Cultura Lliure (Creative Commons - Copyleft)

Avui en dia hi ha espais d’internet en els quals diferents persones poden comentar i publicar articles de forma oberta. Per aquest motiu molts autors llicencien les presentacions d’ús obert, com ara les Creative Commons (espais Flichr i Wikimedia que permeten copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra; transformar-la i derivar-la) perquè tothom pugui reutilitzar el material i crear-ne un de nou.

Aquesta aplicació ofereix drets a terceres persones però amb unes condicions:

Reconeixement: cal reconèixer l’autoria.

No-comercial: limitació d'usos no-comercials.

Sense obres derivades: l’autorització no inclou transformar obres derivades.

Compartir igual: l’explotació autoritzada inclou crear obres derivades sempre que tinguin la mateixa llicència en ser derivades.

Un cop feta l’elecció, la persona tindrà la llicència escollida la qual es pot expressar de tres formes:

- Commons deed: resum del text amb icones rellevants.

- Legal Code: text legal basat en la llicència.

- Digital Code: codi digital per identificar l’obra i condicions d’ús.

Dins d’aquestes quatre condicions es creen sis llicències:

1. Reconeixement

2. Reconeixement - NoComercial

3. Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual

4. Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada

5. Reconeixement - CompartirIgual

6. Reconeixement - SenseObraDerivada

Escollida la llicència heu d'incloure el botó Creative Commons "Alguns drets reservats" al vostre lloc, a prop de la vostra obra. Aquest botó estarà enllaçat amb el Commons Deed, de forma que tothom pugui estar informat de les condicions de la llicència. Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets.

Fins i tot autors espanyols fan servir la copia lliure de Creative Commons i permeten que es copiï el seu contigut.

Copyleft és tot el contrari que copyright, ja que permet, mitjançant una llicènica, utilitzar-lo lliurament; està permés a venda.

Us deixo una presentació sobre les Creative Commons.

Google Docs

Google Docs és un programa de la compte de www.gmail.com molt útil.

Serveix per poder treballar en grup cada un des d'un ordinador diferent, ja sigui a la feina, a casa, a la universitat, etc. Es poden fer documents de word, presentacions, fulles de càlcul, formularis...

És molt fàcil fer-lo servir. Una persona ha de crear un document, aquesta s'anomenarà propietari/a; i un cop creat haurà de compartir l'arxiu amb les demès persones que hagin de participar. També es pot elegir si aquestes persones poden editar-lo o comentar-lo. Un cop format, cada persona pot modificar l'arxiu tantes vegades com vulgui i totes poden fer-ho en el mateix moment. És realment un programa molt efectiu.

Aquí us deixo unes imatges perquè tingueu una mínima idea de com crear el document i compartir-lo amb els companys:

Comentari sobre Powerpoint - article de Jordi Simón i Llovet

L'article de Jordi Simón i Llovet parla sobre el programa per fer presentacions i resums de diversos temes, Powerponit. Es mostren diverses opinions de persones implicades en revistes, etc. sobre l'ús d'aquest programa relacionat amb l'educació i la incorporació de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació).

Poden haver-hi dos usos diferents aplicats al powerpoint, el més tracidional que es el que tots els professors fan servir (classe magistral) i la utilització de la creativitat.

Hi han aspectes positius (avantatges) i aspectes negatius (desavantatges) respecte a aquest programa.

Avantatges:

- L’alumne sempre té en pantalla una guia del que s’està dient, dels termes claus o de l’esquema...

- Permet incorporar imatges il·lustratives.

- Permet crear esquemes.

- Podem inserir tota mena d’elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions,...

- L’alumne té més facilitat per prendre apunts.

- Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el significat dels continguts.

Desavantatges:

- Establir un tipus de discurs transmissiu i seqüencial entre l'orador i el públic.

- Massa informació sense claredat.

- L'orador es limita a llegir la pantalla.

- Els colors i formes es col·loquen sense cap ordre estètic.

- Abús d'elements multimedials.

- Ha d'haver-hi un bon sistema de projecció, ja que sinó pot afectar als alumnes.

- Doble discurs; l'orador que explica les diapositives i l'alumne que llegeix el text d'aquestes.

Hi ha molts tipus de presentacions segons la finalitat que es necessiti. L'ús de recursos multimedials és un dels avantatges en les presentacions. En aquest article s'esmenten algunes propostes per utilitzar el Powerpoint segons el tema que es vulgui, com per exemple diapositives de fotografies, exposicions musicals, etc. També es pot utilitzar com a material escrit, com per exemple diapositives amb preguntes i enllaços que ens portin a les respostes, etc. Fins i tot es pot fer art amb aquest programa, afirma David Byrne.

Pels nens això es pot utilitzar com a una motivació cap a ells. Amb vídeos, imatges, sons; és a dir, el llengutage musical com a transmissor d'emocions. "Maquina de recollir idees"

Aquest és l'enllaç de l'article del qual us acabu de parlar:

http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf

Aquest article de Jordi Simón i Llovet està molt ben fet i estructurat, ja que t'informa sobre el programa Powerpoint, perquè serveix i com poder utilitzar-lo segons què és el que es necessita.

Per acabar he de dir que un Powerpoint ha de ser clar i molt visual, no ha de tenir molta lletra sinó més be han d'apareixer esquemes, imatges, etc. que puguin expressar què és el que vols dir i transmetre a la persona o si ets mestre als alumnes. S'ha de ser creatiu i flexible amb les diapositives, sobretot perquè primer de tot s'ha de pensar en la persona que t'escolta, l'alumne.

Presentació

Em dic Laura Crespo i sóc estudiant d'Educació Infantil a la Blanquerna.

Aquest blog l'he creat per publicar entrades relacionades amb l'assignatura de Gestió de la informació i TIC juntament amb alguns treballs de COED (comunicació oral, escrita i digital). Espero que serveixi per aquella gent que estigui interessada en els diversos temes publicats. Gràcies