Percepció del So

Introducció al so

El so és una sensació auditiva, tot i que no tots són audibles pels humans. L'oïda humana té uns límits, anomenats llindars, relacionats amb les freqüències i la intensitat.

Límits freqüencials

- Llindar inferior: 20Hz

- Llindar superior: 20.000Hz

Aquests llindars varien segons les espècies animals. En els éssers humans es perden aquestes freqüències amb l'edat de la persona. Tot i això hi ha un tipus de sons, els ultrasons, que són imperceptibles per a l'oïda humana.

Límits intensius

- Llindar d'audició: valor mínim 0dB

- Llindar de dolor: valor màxim de 120 a 140 dB

La percepció de la intensitat del so depèn de la distància, a mesura que ens allunyem del focus emissor, sentim el so mes fluix i no ens fa mal a l'oïda. Un impuls de so a un nivell massa elevat pot matar cèl·lules; les més afectades són les freqüències que hi han a la part exterior del cargol en la nostra orella.

Aquí teniu una llista dels sorolls més fluixos als més forts que poden fer mal al nostre organisme:

• Silenci.
• Fulles d'arbres, poca gent.
• Nevera, transit mitjà, magatzems.
• Transit intens, crits.
• Clàxon, distocetes, concerts.
• Explosions.
• Llançament d'una nau espacial.

Els elements interns de la música sorgeixen de les qualitats del so.

QUALITAT	ELEMENTS INTERNS
Durada. Depèn del temps que roman el so a la nostra orella.	Ritme. És l'ordenació en el temps de diferents durades a partir d'una pulsació interna.
Altura. Depèn del nombre de vibracions per segon.	Melodia. Seguit de notes de diferents altures que formen una frase musical. Harmonia. Combinació de melodies
Intensitat. Depèn de l'amplitud de l'ona sonora.	Dinàmica. Element que defineix els canvis d'intensitat que es produeixen en una peça.
Timbre. Depèn del material que vibra i de la tècnica que s'utilitza per fer-lo vibrar.	Instrumentació. Combinació de diferents instruments. Famílies: acròfons, cordòfons, idiòfons i membranòfons. Veu humana.

Acabo de fer un resum sobre el so i les parts importants d'aquest. Ara comentare tres articles, un del periódico, relacionats amb el so i nosaltres.

El primer (Periódico) diu que la metitat dels joves tenen problemes auditius pel soroll. Les principals causes d'això són els auriculars amb els quals molta gent escolta música, i no només en un to normal, sinó que tenen el volum molt alt; la música de les discoteques i el trànsit. Això ha fet que el 17% que tenen avui en dia lesions més greus, necessitin audifons als 40 anys.

Una de les altres raons és a causa de la contaminació acústica de les ciutats, com per exemple Barcelona, que té un nivell molt alt de soroll. Els edificis poc preparats, ja que molts no compleixen les normes de protecció sonora de l'edifici. Per acabar dir que Espanya és el país europeu amb més contaminació acústica.

Els dos últims articles els uniré, un parla sobre que en la naturalesa no hi ha sorolls capaços de destruir l'audició. Defensa que la propia naturalesa ha sapigut com formar-ho tot perquè el soroll de la propia no afecti als éssers humans. En canvi l'altre parla sobre la música i el soroll creats per nosaltres. La música occidental creix contínuament, ha augmentat al voltant de sis vegades en l'energia sonora. Avui en dia ens trobem més enllà del límit de seguretat en el que es poden crear danys fisiològics. La pregunta que es fa tothom és: Quan començarà a disminuir aquets nivell de soroll?

És una pregunta que no té resposta, cada persona pot pensar segons ella.

Personalment crec que el soroll tardarà temps en dismunuir. És normal que avui en dia hi hagi aquest soroll, ja sigui pel trànsit, tecnologies noves que vagin sorgint, etc. Perjudica a la gent, però cada vegada anirà a més.